|
Cantata BWV 207a
Auf, schmetternde Töne der muntern Trompeten
Catalan Translation
Cantata BWV 207a - Amunt, joioses trompetes de vibrants sons |
|
Celebració: Homenatge al Príncep Elector de Saxònia, Frederic II en el dia del seu Sant |
| |
Original German Text |
|
Catalan Translation |
|
1 |
Coro |
1 |
Cor [S, C, T, B] |
| |
Tromba I-III, Tamburi, Oboe d'amore I/II, Taille, Violino I/II, Viola, Continuo, Flauto traverso I coll' Oboe I, Flauto traverso II coll' Oboe II |
| |
Auf, schmetternde Töne der muntern Trompeten,
Ihr donnernden Pauken, erhebet den Knall!
Reizende Saiten, ergötzet das Ohr,
Suchet auf Flöten das Schönste zu finden,
Erfüllet mit lieblichem Schall
Unsre so süße als grünende Linden
Und unser frohes Musenchor! |
|
Amunt, joioses trompetes de vibrants sons
I vosaltres retrunys de timbals, alceu el fragor!
Delicioses cordes, adeliteu les oïdes,
I vosaltres flautes feu per manera
D’omplir d’encisadores melodies
Els nostres verdejants til·lers
I el cor de les nostres muses rialler! |
| |
|
|
|
|
2 |
Recitativo T |
2 |
Recitatiu [Tenor] |
| |
Continuo |
|
|
| |
Die stille Pleiße spielt
Mit ihren kleinen Wellen.
Das grüne Ufer fühlt
Itzt gleichsam neue Kräfte
Und doppelt innre rege Säfte.
Es prangt mit weichem Moos und Klee;
Dort blühet manche schöne Blume,
Hier hebt zur Flora großem Ruhme
Sich eine Pflanze in die Höh
Und will den Wachstum zeigen.
Der Pallas holder Hain
Sucht sich in Schmuck und Schimmer zu erneun.
Die Castalinnen singen Lieder,
Die Nymphen gehen hin und wieder
Und wollen hier und dort bei unsern Linden,
Und was? den angenehmen Ort
Ihres schönsten Gegenstandes finden.
Denn dieser Tag bringt allen Lust;
Doch in der Sachsen Brust
Geht diese Lust am allerstärksten fort. |
|
El Pleisse juga cadenciós
Amb les seves menudes ones,
La ribera verdosenca
S’empelta d’una nova força
I acreix la correntia de saba
Tot mostrant els trèvols i la tendra molsa;
Ací, un escampall de gràcils flors a desdir,
Allí, per a major lloança de Flora,
Germina una planta abrinada
Que es fon per espletar ufanosa.
L’enciser bosquet de Pal·las
Mostra una finesa i una llum nova.
Les muses Castalines refilen cançons,
Les Nimfes van i vénen alhora
Tot cercant d’ací i d’allà pels til·lers,
El què? L’estança agradosa
Del seu objectiu més abellidor.
Puig aquest dia de joia a tots ens omple;
Però dintre el pit de cada Saxó
Aquest plaer se sent encare amb més força. |
| |
|
|
|
|
3 |
Aria T |
3 |
Ària [Tenor] |
| |
Oboe d'amore I, Violino I/II, Viola, Continuo |
|
|
| |
Augustus' Namenstages Schimmer
erklärt der Sachsen Angesicht.
Gott schützt die frommen Sachsen immer,
Denn unsers Landesvaters Zimmer
Prangt heut in neuen Glückes Strahlen,
Die soll itzt unsre Ehrfurcht malen
Bei dem erwünschten Namenslicht. |
|
El lluminós dia del sant d’August
Els saxons transmuten el semblant.
Déu guarda sempre els fidels saxons,
Car l’allotjament del nostre sobirà
Avui rutila resplendor de bona sort,
Que ara de veneració ens cal amarar
Vers la desitjada claror d’aquest nom. |
| |
|
|
|
|
4 |
Recitativo S B |
4 |
Recitatiu [Soprano, Baix] |
| |
Continuo |
|
|
| |
Sopran:
Augustus' Wohl
Ist der treuen Sachsen Wohlergehn; |
|
Soprano:
La puixança d’August
És pels fidels saxons beatitud; |
| |
Bass:
Augustus' Arm beschützt
Der Sachsen grüne Weiden, |
|
Baix:
El braç d’August protegeix
Els prats saxons de pastura verds, |
| |
Sopran:
Die Elbe nützt
Dem Kaufmann mit so vielen Freuden; |
|
Soprano:
L’Elba dóna profit
Al marxant amb gran delit; |
| |
Bass:
Des Hofes Pracht und Flor
Stellt uns Augustus' Glücke vor; |
|
Baix:
La magnificència i l’esplendor de la Cort
Ens mostren d’August la bona sort; |
| |
Sopran:
Die Untertanen sehn
An jedem Ort ihr Wohlergehn; |
|
Soprano:
Que vegin els vassalls
Per tot arreu llur benestar; |
| |
Bass:
Des Mavors heller Stahl muss alle Feinde schrecken,
Um uns vor allem Unglück zu bedecken. |
|
Baix:
Que defugi els enemics l’acer de Mart radiant,
Perquè ens guardi d’adversitat. |
| |
Sopran:
Drum freut sich heute der Merkur
Mit seinen weisen Söhnen
Und findt bei diesen Freudentönen
Der ersten güldnen Zeiten Spur. |
|
Soprano:
També avui Mercuri està content
Amb tots els seus fills prudents
I percep en aquesta música alegre
Les petjades de l’edat d’or primera. |
| |
Bass:
Augustus mehrt das Reich. |
|
Baix:
August engrandeix el seu regne. |
| |
Sopran:
Irenens Lorbeer wird nie bleich; |
|
Soprano:
No empal·lidiran mai els llorers d’Irene;* |
| |
beide:
Die Linden wollen schöner grünen,
Um uns mit ihrem Flor
Bei diesem hohen Namenstag zu dienen. |
|
Ambdós:
Els til·lers ufanosos verdejaran
Per a ofrenar-nos llur florida
En aquesta diada de festa gran. |
| |
|
|
* La pau |
| |
|
|
|
|
5 |
Aria, Duetto e Ritornello B S |
5 |
Ària (Duet) [Soprano, Baix] |
| |
Continuo |
|
|
| |
Bass:
Mich kann die süße Ruhe laben, |
|
Baix:
Aquí hi puc trobar el dolç repòs, |
| |
Sopran:
Ich kann hier mein Vergnügen haben, |
|
Soprano:
Aquí jo m’hi sento a tot pler, |
| |
beide:
Wir beide stehn hier höchst beglückt. |
|
Ambdós:
Aquí hi romandrem feliços tots dos. |
| |
Bass:
Denn unsre fette Saaten lachen
Und können viel Vergnügen machen,
Weil sie kein Feind und Wetter drückt. |
|
Baix:
Car les nostra fructuosa semença
Ens portarà satisfacció a betzef,
Que no abatrà ni l’enemic ni la tempesta. |
| |
Sopran:
Wo solche holde Stunden kommen,
Da hat das Glücke zugenommen,
Das uns der heitre Himmel schickt. |
|
Soprano
Aquests hores que passen tranquil·les
Porten bona sort com més va més,
Són perquè un cel serè ens les envia. |
| |
|
|
|
|
5a |
Ritornello |
5a |
|
| |
Tromba I/II, Oboe d'amore I/II e Taille all' unisono, Violino I/II, Viola, Continuo |
| |
|
|
|
|
6 |
Recitativo A |
6 |
Recitatiu [Contralt] |
| |
Continuo |
|
|
| |
Augustus schützt die frohen Felder,
Augustus liebt die grünen Wälder,
Wenn sein erhabner Mut
Im Jagen niemals eher ruht,
Bis er ein schönes Tier gefället.
Der Landmann sieht mit Lust
Auf seinem Acker schöne Garben.
Ihm ist stets wohl bewusst,
Wie keiner darf in Sachsen darben,
Wer sich nur in sein Glücke findt
Und seine Kräfte recht ergründt. |
|
August els solacers camps defensa,
August estima els verdals boscatges,
Quan amb el seu noble coratge
No té repòs quan va de cacera
Fins que no fa caure una bona presa.
El camperol que mira amb ufana
Dels seus camps les rosses gavelles.
Sap molt bé i té la certesa,
Que cap Saxó no passarà mai gana,
Si sap com cercar la seva riquesa
I mesurar les forces amb honradesa. |
| |
|
|
|
|
7 |
Aria A |
7 |
Ària [Contralt] |
| |
Flauto traverso I/II, Violino I/II, Viola all' unisono, Continuo |
| |
Preiset, späte Folgezeiten,
Nebst dem gütigen Geschick
Des Augustus großes Glück.
Denn in des Monarchen Taten
Könnt ihr Sachsens Wohl erraten;
Man kann aus dem Schimmer lesen,
Wer Augustus sei gewesen. |
|
Lloeu, llunyans temps venidors
L’avinent prosperitat d’August
Ultra aquesta benvolent sort.
Puix que en les obres del seu Sobirà
Hi copsen la prosperitat els Saxons;
El què de cert va ser August
Hom ho llegirà en aquest esplendor. |
| |
|
|
|
|
8 |
Recitativo T B S A |
8 |
Recitatiu [T, B, S, C] |
| |
Violino I e Oboe d'amore I, Violino II e Oboe d'amore II, Viola e Taille, Continuo |
| |
Tenor:
Ihr Fröhlichen, herbei!
Erblickt, ihr Sachsen und ihr große Staaten,
Aus Augustus' holden Taten,
Was Weisheit und auch Stärke sei.
Sein allzeit starker Arm stützt teils Sarmatien,
Teils auch der Sachsen Wohlergehn.
Wir sehen als getreue Untertanen
Durch Weisheit die vor uns erlangte Friedensfahne
Wie sehr er uns geliebt,
Wie mächtig er die Sachsen stets geschützet,
Zeigt dessen Säbels Stahl, der vor uns Sachsen blitzet.
Wir können unsern Landesvater
Als einen Held und Siegesrater
In dem großmächtigsten August
Mit heißer Ehrfurcht itzt verehren
Und unsre Wünsche mehren. |
|
Tenor:
Veniu, venturosa gent!
Guaiteu, Saxons i vosaltres grans nacions,
Les proeses que August ha fet,
Que són plenes de saviesa i virior.
El seu braç potent d’una banda sosté la Sarmàtia,*
D’altra banda empara els saxons.
Nosaltres els seus súbdits fidels
Hissem la senyera de la pau guanyada amb el seu timó.
De quina manera ens ha fet seus,
De quina manera ha protegit els saxons,
Mireu com llueix per nosaltres el seu sabre d’acer.
Cal que amb fervent veneració,
El nostre pare de la pàtria honorem
Com a heroi i conseller victoriós
I a l’August magnificent
Desitjem-li ara un propici esdevenidor. |
| |
Bass:
Ja, ja, ihr starken Helden, seht der Sachsen unerschöpfte Kräfte
Und ihren hohen Schutzgott an und Sachsens Rautensäfte!
Itzt soll der Saiten To
Die frohe Lust ausdrücken,
Denn des Augustus fester Thron
Muss uns allzeit beglücken. |
|
Baix:
Sí, sí, poderosos herois mireu,
Les forces invencibles dels saxons
I el seu déu protector preeminent
I el bàlsam de ruda olorós!
Cal que les cordes de continent
Ens regalin llurs plasents sons
Puix el soli d’August resistent
Sempre ens omple de bona sort. |
| |
Sopran:
Augustus gibt uns steten Schatten,
Der aller Sachsen und Sarmaten Glück erhält,
Der stete Augenmerk der Welt,
Den alle Augen hatten. |
|
Soprano:
August sota sa perennal ombra
Tots els saxons i sàrmats protegeix,
Ell és el punt de mira del món
Tots els ulls estan posats en ell. |
| |
Alt:
O heitres, hohes Namenslicht!
O Name, der die Freude mehrt!
O allerwünschtes Angedenken,
Wie stärkst du unsre Pflicht!
Ihr frohe Wünsche und ihr starke Freuden, steigt!
Die Pleiße sucht durch ihr Bezeigen
Die Linden in so jungen Zweigen
Der schönen Stunden Lust und Wohl zu krön'n
Und zu erhöhn. |
|
Contralt:
O serena llum d’aquest nom tan gran!
O nom, que ens omple de joia a vessar!
O anhel de tots els nostres pensaments
Com refermes la nostra amistat!
Remuntes, anhels i goig sens parió!
El Pleisse cerca per posar-se mudat
Entre els til·lers i els seus verolats ramells
L’alegria i el plaer d’aquests moments
Per a coronar-los i exalçar. |
| |
|
|
* Sarmàtia era el nom de Polònia i Rússia |
| |
|
|
|
|
9 |
Coro |
9 |
Cor [S, C, T, B] |
| |
Tromba I-III, Tamburi, Flauto traverso I/II, Oboe d'amore I/II, Taille, Violino I/II, Viola, Continuo |
| |
August lebe,
Lebe, König!
O Augustus, unser Schutz,
Sei der starren Feinde Trutz,
Lebe lange deinem Land,
Gott schütz' deinen Geist und Hand,
So muss durch Augustus' Leben
Unsers Sachsens Wohl bestehn,
So darf sich kein Feind erheben
Wider unser Wohlergehn. |
|
Visca August,
Visca el rei!
O August, el nostre escut,
Dels durs enemics flagell,
Llarga vida al teu país
Déu et guardi l’alè i el benfer,
A fi que pervisquis August
Pel progrés de la nostra Saxònia
Perquè cap enemic prengui en cor
Arrabassar-nos la nostra bona sort. |
| |
|
|
|
|
10 |
Marcia |
10 |
|
| |
Tromba I-III, Tamburi, Violino I/II, Viola, Continuo |
| |
|
|
|
|
-- |
Traducció al català d’Antoni Sàbat i Aguilera |
|
Contributed by Antoni Sàbat i Aguilera (June 2009) |
