Cantata BWV 208
Was mir behagt, ist nur die muntre Jagd!
Traducció al català [Catalan Translation]
Cantata BWV 208 - El què més m’agrada, és la plasent cacera.
(Cantata de la cacera) |
Celebració: Anversari del Princep Christian von Sachsen-Weißenfels |
|
Original German Text |
|
Catalan Translation |
1 |
Recitativo S.I |
1 |
Recitativo [Soprano 1ª] |
|
Continuo |
|
|
Diana:
Was mir behagt,
Ist nur die muntre Jagd!
Eh noch Aurora pranget,
Eh sie sich an den Himmel wagt,
Hat dieser Pfeil schon angenehme Beut erlanget! |
|
Diana: *
El què més m’agrada,
És la plasent cacera!
Abans que despunti l’alba,
I el cel mostri la seva llum primera,
Aquesta fletxa ja haurà atrapat una bona presa! |
|
|
|
*Diana: La deessa romana de la caça, adorada ensems com la deessa Lluna. |
|
|
|
|
2 |
Aria S.I |
2 |
Ària [Soprano 1ª] |
|
Corno da caccia I/II, Continuo |
|
|
Diana:
Jagen ist die Lust der Götter,
Jagen steht den Helden an!
Weichet, meiner Nymphen Spötter,
Weichet von Dianen Bahn! |
|
Diana:
Caçar és el plaer dels déus,
Caçar és dels herois la ufana!
Fugiu, els qui mes nimfes befeu,
Fugiu dels caminals de Diana! |
|
|
|
|
3 |
Recitativo T |
3 |
Recitatiu [Tenor] |
|
Continuo |
|
|
Endymion:
Wie? Schönste Göttin? Wie?
Kennst du nicht mehr dein vormals halbes Leben?
Hast du nicht dem Endymion
In seiner sanften Ruh
So manchen Zuckerkuss gegeben?
Bist du denn, Schönste, nu
Von Liebesbanden frei?
Und folgest nur der Jägerei? |
|
Endimió: *
Com és? bella deessa! com és?
Que ja no en vols saber res
Del qui fou per tu mitja vida?
Oi que a l’Endimió donaves
Quan tranquil·lament dormia
Aquelles dolces besades?
És que et desfàs, encisera,
Dels forts lligams de l’amor?
I et fons per anar de cacera? |
|
|
|
*Endimió: Jove pastor grec; a la nit, mentre dormia, la deessa Lluna venia a besar-lo. |
|
|
|
|
4 |
Aria T |
4 |
Ària [Tenor] |
|
Continuo |
|
|
Endymion:
Willst du dich nicht mehr ergötzen
An den Netzen,
Die der Amor legt?
Wo man auch, wenn man gefangen,
Nach Verlangen,
Lust und Lieb in Banden pflegt. |
|
Endimió:
És que ja no et vols regalar
En les delitoses xarxes
Que Amor ens vol llançar?
On captius en les seves malles
Amb inusitat anhel,
Joia i pler ens donaràn la mà. |
|
|
|
|
5 |
Recitativo S.I T |
5 |
Recitatiu [Soprano 1ª, Tenor] |
|
Continuo |
|
|
Diana:
Ich liebe dich zwar noch!
Jedoch
Ist heut ein hohes Lieht erschienen,
Das ich vor allem muss
Mit meinem Liebeskuss
Empfangen und bedienen!
Der teure Christian,
Der Wälder Pan,
Kann in erwünschtem Wohlergehen
Sein hohes Ursprungsfest itzt sehen! |
|
Diana:
És ben cert t’estimo, no cal dir!
Malgrat això
Avui un gran esplendor ha de lluir
I és que, per damunt de tot,
Em cal fer acatament i acollir!
Amb els meus amorosos petons
El benvolgut Cristian
El nostre Pan de la foresta
Perquè pugui celebrar amb salut i prosperitat
El seu aniversari amb una gran festa! |
|
Endymion:
So gönne mir,
Diana, dass ich mich mit dir
Itzund verbinde
Und an "ein Freuden-Opfer" zünde. |
|
Endimió:
Així doncs,
Deixa’m Diana
Que, sense tardar, tu i jo
Li encenem “en ofrena de joia” una flama. |
|
Beide:
Ja! ja! wir tragen unsre Flammen
Mit Wunsch und Freuden itzt zusammen! |
|
Ambdós ( Diana i Endimió):
Sí! Sí! ablamem les nostres flames plegats
Tot i desitjant-li plena felicitat! |
|
|
|
|
6 |
Recitativo B |
6 |
Recitatiu [Baix] |
|
Continuo |
|
|
Pan:
Ich, der ich sonst ein Gott
In diesen Feldern bin,
Ich lege meinen Schäferstab
Vor Christians Regierungszepter hin,
Weil der durchlauchte Pan das Land so glücklich machet,
Dass Wald und Feld und alles lebt und lachet! |
|
Pan: *
Jo que endemés sóc el rei
De tots aquests lats conreus
Davant el ceptre de govern de Cristian
Poso la vara de pastor als seus peus!
Puix que l’august Pan, sa altesa,
Ha fet tan feliç aquesta terra,
Que hi riuen camps, boscos i tot ser vivent. |
|
|
|
*Pan : Déu grec de la caça i dels pastors, també era considerat “Déu Universal” |
|
|
|
|
7 |
Aria B |
7 |
Ària [Baix] |
|
Oboe I/II, Taille, Continuo |
|
|
Pan:
Ein Fürst ist seines Landes Pan!
Gleichwie der Körper ohne Seele
Nicht leben, noch sich regen kann,
So ist das Land die Totenhöhle,
Das sonder Haupt und Fürsten ist
Und so das beste Teil vermisst. |
|
Pan:
Un príncep és el Pan del seu país!
Així com sense ànima no viu un cos
Ni pot anar per bon camí,
Així una terra és com un catau luctuós,
Quan li manca el príncep i cabdill
I li manca allò que li és més valuós. |
|
|
|
|
8 |
Recitativo S.II |
8 |
Recitatiu [Soprano 2ª] |
|
Continuo |
|
|
Pales:
Soll denn der Pales Opfer hier das letzte sein?
Nein! Nein!
Ich will die Pflicht auch niederlegen,
Und da das ganze Land von Vivat schallt,
Auch dieses schöne Feld
Zu Ehren unsrem Sachsenheld
Zur Freud und Lust bewegen. |
|
Pales: *
Cal que sigui de Pales la darrera finesa?
No! no!
Jo també desitjo fer la meva ofrena,
I ja que en tot el país s’ouen crits festius
També vull que aquests camps jolius
Per a honorar el nostre heroi saxó
S’apleguin amb joia i satisfacció. |
|
|
|
*Pales : Deessa pastora dels romans, guardava els ramats dels depredadors. |
|
|
|
|
9 |
Aria S.II |
9 |
Ària [Soprano 2ª] |
|
Flauto traverso I/II, Continuo |
|
|
Pales:
Schafe können sicher weiden,
Wo ein guter Hirte wacht.
Wo Regenten wohl regieren,
Kann man Ruh und Friede spüren
Und was Länder glücklich macht. |
|
Pales:
Els ramats pasturen serenys
A l’empara d’un bon pastor!
On governen els bons regents,
Hom se sent en pau i assossec
I es troba en un país sortós! |
|
|
|
|
10 |
Recitativo S.I |
10 |
Recitatiu [Soprano 1ª] |
|
Continuo |
|
|
Diana:
So stimmt mit ein
Und lasst des Tages Lust vollkommen sein! |
|
Diana:
Així doncs, ajuntem-nos tots,
I fem rodó aquest dia de gran goig! |
|
|
|
|
11 |
Coro |
11 |
Cor [S1ª, S2ª, T, B] |
|
Corno I/II, Violino I/II, Violino I e Oboe I all' unisono, Violino II e Oboe II all' unisono, Viola e Taille all' unisono, Violoncello e Fagotto all' unisono, Violone grosso, Continuo |
|
Diana, Pales, Endymion, Pan:
Lebe, Sonne dieser Erden,
Weil Diana bei der Nacht
An der Burg des Himmels wacht,
Weil die Wälder grünen werden,
Lebe, Sonne dieser Erden. |
|
Tots quatre (Diana, Pales, Endinió, Pan):
Visca, el sol d’aquesta terra,
Perquè Diana de nit també
Vetlli per la ciutat del cel
Que els boscos espletin verds!
Visca, el sol d’aquesta terra. |
|
|
|
|
12 |
Aria (Duetto) S.I T |
12 |
Duetto [Soprano 1ª, Tenor] |
|
Violino solo, Continuo |
|
|
Diana, Endymion:
Entzücket uns beide,
Ihr Strahlen der Freude,
Und zieret den Himmel mit Demantgeschmeide!
Fürst Christian weide
Auf lieblichsten Rosen, befreiet vom Leide! |
|
Diana, Endimió:
Alegrem-nos tots dos,
Que salti de joia tothom,
I que el cel s’engalani
Amb diamantines lluentors!
Que el príncep Cristian reposi
Sobre un llit de roses, afranquit de temors. |
|
|
|
|
13 |
Aria S.II |
13 |
Ària [Soprano 2ª] |
|
Continuo |
|
|
Pales:
Weil die wollenreichen Herden
Durch dies weitgepriesne Feld
Lustig ausgetrieben werden,
Lebe dieser Sachsenheld! |
|
Pales:
Perquè els ramats de rullat velló
Puguin pasturar satisfets
Pels espaiosos glevers,
Visca el nostre heroi saxó! |
|
|
|
|
14 |
Aria B |
14 |
Ària [Baix] |
|
Continuo |
|
|
Pan:
Ihr Felder und Auen,
Laßt grünend euch schauen,
Ruft Vivat itzt zu!
Es lebe der Herzog in Segen und Ruh! |
|
Pan:
Vosaltres herbatges i pradells
Que feu ufana verdejants
Aclameu-lo ara també!
Que visqui el Duc, en pau i felicitat! |
|
|
|
|
15 |
Coro |
15 |
Cor [S1ª, S2ª, T, B] |
|
Corno I/II, Oboe I/II, Taille, Fagotto, Violino I/II, Viola, Violoncello, Violone, Continuo |
|
Diana, Pales, Endymion, Pan:
Ihr lieblichste Blicke, ihr freudige Stunden,
Euch bleibe das Glücke auf ewig verbunden!
Euch kröne der Himmel mit süßester Lust!
Fürst Christian lebe! Ihm bleibe bewusst,
Was Herzen vergnüget,
Was Trauren besieget! |
|
Diana, Pales, Endinió, Pan:
Amorosa divertició, joiosos moments,
Que sempre t’afavoreixi la bona sort!
Que el cel et coroni amb deliciosos plaers!
Visca el príncep Cristian! Aquell qui coneix
Com alegrar-nos el cor,
Com vèncer l’entristiment! |
|
|
|
|
|
|
Traducció al català d’Antoni Sàbat i Aguilera |
Contributed by Antoni Sàbat i Aguilera (June 2009) |